Una visita guiada per la capital de l'exili republicà durant el franquisme
El febrer del 1939 van creuar la frontera francesa prop de 500.000 republicans. Catalunya acaba de caure i és l’última fase de la Guerra Civil. Centenars de milers de dones, nens i homes veuen com aquesta fuita coneguda com "la Retirada" acaba en els diferents camps de concentració del sud de França. Els que sobreviuen als camps i a les posteriors deportacions durant el règim nazi després de l’ocupació de França sovint tenen només dues opcions: tornar a casa, amb tot el que això comporta, o bé afrontar un exili en un país nou.
Toulouse fou la capital de l'exili republicà durant la dictadura franquista i la ciutat d’adopció de més de 150.000 republicans que s’hi van quedar. Un 10 % dels habitants de Toulouse tenen orígens espanyols. És impossible recórrer els carrers de la ciutat sense topar-se amb el llegat humà dels qui es van veure obligats a abandonar un país que mai no van deixar de recordar.
Passejarem pels colorits carrers tolosans de més interès cultural i recordarem alguns dels personatges i lluites oblidades, a més d'algunes de les històries de violència i d'herois de la segona meitat del segle XX.
Durada: De 10 a 12 h (2 h aprox.)
Idioma: castellà
Inici : Metro Saint-Cyprien République (línia A). 14, Place Intérieure
Final: Metro François Verdier (línia B)
Un dels records més representatius de la primera etapa de l’exili republicà. Fundat per guerrillers espanyols amb vocació humanista, obrirà les seves portes per curar els maquis.
Aquesta riba serà testimoni entre el 38-39 de la onada de refugiats més nombrosa. Prop de 200.000 persones van creuar la frontera a peu fins arribar a les barraques d’aquesta riba del riu.
El carrer Pargaminière amaga en la seva història alguns dels esdeveniments més significatius de l’organització durant l’exili a la ciutat rosa. Els primers dispensaris de la Creu Roja Republicana en són un clar exemple
Al mateix carrer Pargaminière també hi ha l’entrada al Refectori del Convent dels Jacobins. En aquestes precioses sales van tenir lloc els conclaves polítics de més alt nivell durant la vida socialista i anarquista
La història de la ciutat de Toulouse es narra a través de les pintures de les voltes de la plaça, on s’ha emmarcat una part de la nostra història
L’herència i el potencial artístic i cultural que aporta la comunitat republicana tenen un valor incalculable. El Cine L’Espoir va allotjar al carrer Taur infinitat de representacions teatrals com, per exemple, El Malentès, de Camus.
En un dels edificis que envolten l’eclèctica basílica de Saint Sernin s'organitzava l’activitat política de la família comunista durant l’exili i en els moments de màxima persecució de la Guerra Freda.
Passejarem pel que es coneixia entre la comunitat exiliada com “El Parlament”, un lloc de trobada dels refugiats on es discutia, anaven al cinema o es repartia la premsa espanyola.
Acabarem el tour a l’actual Orquestra Nacional. Aquest edifici comparteix barri amb l’antic Ateneo Español i s’encarregarà d’allotjar a milers de republicans manifestants en moltes de les cites socials més representatives de la segona meitat del segle XX.
IMPORTANT: Amb l'arribada d'una nova guia, Lidia, s'obre el calendari de visites per al 2019-2020. La primera visita és el diumenge, 6 de novembre, de 10 a 12 h.
Per rebre informació sobre les visites de grups o altres qüestions, ens pots escriure a info@toulouserepublicana.com
Elisa
Hola!
Em dic Elisa, barcelonina, traductora de professió i arrelada fa més de quatre anys al país gal. Després de passar breument per París i d’un llarg període a la Bretanya, he acabat en aquesta ciutat rosa de la qual em vaig enamorar per molts motius. Els seus avantpassats càtars, la barreja de cultura mediterrània, la seva gastronomia occitana i la inoblidable història compartida amb l’altra part dels Pirineus l’han convertida en una indiscutible font de riquesa històrica i cultural.
Però tot i ser veïns molt pròxims, és sorprenent el poc que sabem els uns dels altres. O, de vegades, tot el que saben els altres de la nostra pròpia terra. I és el meu desig, com a apassionada de la història europea del segle XX, aportar el meu granet de sorra a la memòria d’una etapa que, a vegades intencionadament, tendim a oblidar.
D’aquest desig neix aquest tour, que té com a finalitat recórrer la memòria de centenars de milers de dones i homes que van imaginar un altre país que es van veure obligats a abandonar.